Seguidors

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Què vull ser?

Hola bloggers, avui us parlaré del gran problema que pateixen tan com persones adultes com joves de la actualitat el no saber que es volen dedicar en la seva vida.


















És molt complicat per als joves com a persones adultes tenir que escollir un ofici, moltes persones s'estan dedicant a treballs que no li agraden per diversos motius:

  • Per necessitat donat que tenir que ajudar en casa o per mantenir la seva família
  • Perquè li han obligat a estudiar i exercir alguna cosa que no li agrada 
  • No tenen clar amb que es poden sentir realitzats en la vida i per aquest motiu decideixen esperar o fer una altra cosa fins descobrir que els pot agradar.

Hem de ser conscients de la realitat en la que ens envoltat vivim en una societat on el treball es escàs on el joves a vegades es senten frustrats perquè no podem exercir el seu ofici i això lis crea una frustració. Sobretot els joves que tenen que escollir els seus estudis fa que aquesta situació els porti a estudiar coses que no vulguin només per poder sortir endavant en la vida.

El nostre consell es que sempre busquis el que et faci sentir realitzar, el que et faci disfrutar de la vida i així aconseguir la teva felicitat sigui ara o més endavant però sobretot sense abandonar els teus somnis i sempre amb tot l'esforç que puguis posar.

Aquí us deixo un video anomenat la generación perdida




3 comentaris:

  1. Personalment, quan vaig començar Batxillerat no tenia clar a que em volia dedicar, de fet, va ser durant el 2n curs quan em vaig decidir (perquè vaig mirar les sortides professionals que podia fer a partir del meu batxillerat i d’entre les que hi havia, em vaig decantar per la que més m’agradava).

    En l’actualitat la cosa està molt malament, però està clar que hem de fer aquella feina en la que realment ens sentim a gust.

    Molt bona entrada i molt interessant!

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb el què dieu. Crec que cadascú ha de triar aquell estudi, aquell grau, assignatura i fins i tot optativa que més s'adapti a les seves necessitats d'aconseguir la felicitat, de ser feliç. És a dir, s'ha de fer allò que a un li agradi, independentment de la dificultat, opinions pròpies d'autoritarisme dels pares o respostes poc enraonades com per exemple: aquest grau no té cap sortida, o acabaràs estant al paro igualment... No! Això s'ha d'oblidar, i t'has de centrar en el que vols, en intentar aconseguir el somni, el desig que tens en ment, la teva vocació ha de sortir de dins per a poder manifestar-la espectacularment en allò que t'agrada i poder així complir el teu somni, el teu objectiu professional.

    També penso que l'aprenentatge a de ser progressiu, és a dir, que s'han de marcar unes fites en cada moment. Així un nen de 8 anys té l'objectiu d'arribar a secundària i s'esforçarà d'allò més fins arribari, encara que hagi de repetir dos anys. I això aplicat també en l'ESO, el Batxillerat i la Universitat.

    Finalment, dir que si una persona ha demostrat que té capacitats per a anar cap endavant s'ha de seguir sí o sí,no et pots donar per vençut abans de començar!

    Bona entrada! Sort ammb el blog!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per donar la vostra opinió!

    ResponElimina