EDUCACIÓ A L'ESCOLA DE LES DONES ABANS I ARA.

EDUCACIÓ A L’ESCOLA DE LES DONES ABANS I ARA.

 

Hola lectors/es! 

¿Els homes i les dones sempre se’ls ha donat la mateixa educació? estat en les mateixes condicions?

Si ens centrem en l’educació de les dones durant el franquisme, es caracteritzava pel seu pensament de dretes, patriòtic i autoritari, la qual cosa va influir en les separació social dels dos tipus de sexe. Durant esta època, la dona era submisa, una característica clara del feixisme. Els responsables de que aquests pensament es mantingues durant el Franquisme va ser l’Església i la Secció Femenina.

Avui ens centrarem amb un breu recorregut en una part de la nostra història, més concretament, l’educació de les dones a l’escola durant el Franquisme i l'actual, per poder observar el canvi que ha patit fins el moment.

Abans de la dictadura, les dones van tenir que ocupar-se de les feines de la casa i a part treballar, ja que els seus marits estaven al front, lluitant a la guerra civil. Una volta la guerra es va acabar, els homes van tornar a casa i amb el nou règim l’autonomia que havien guanyat les dones, es va acabar.

En relació en l’educació, amb l’arribada del Franquisme es va optar per la divisió dels continguts educatius, un per als homes i l’altre per a les dones. Durant la dictadura, es podien distingir tres tipus de dones:

• Les que assumien el seu paper com a dona i mare.
• Les dones independents.
• Les dones que van sofrir la derrota, víctimes de la repressió amb una vida marcada per l’home, la por i la misèria.

 La dona tenia que ser molt dona:

• Atractiva, forta, culta i sobretot piadosa.

Tot i així, la dona va passar a un segon pla, sense passat ni història, quedant d’aquesta manera formant part del decorat. Tant la Falange com la Secció Femenina es van encarregar de transmetre aquesta idea, la figura de la dona sempre a l’ombra de l’home. Aquesta postura també era defensada per l’Església, la qual sostenia que la dona havia de ser pura i casta, en la manera de vestir, passejar, parlar, divertir-se, etc. 

En aquella època, s’afirmava que els homes i les dones tenien missions totalment diferents en la societat, per la qual cosa es creia necessària una educació diferents per als dos sexes, és a dir, els homes tenien una postura dominant i superior davant d’elles.

 Fins i tot, es considerava antimoral i antipedagògica la coeducació de nens i nenes a les escoles, ja que les nenes sols havien de desenvolupar els sentiments i la voluntat i com a últim recurs el cultiu de la ment. 

 Tota aquesta diferenciació per sexes a l’escola es reflectia en les diferents assignatures que havien de cursar tant els nens com les nenes. Pel que fa a les nenes, cal dir que les seves assignatures escolars, en especial les denominades “Materias del hogar”, les quals tenien com objectiu formar a les joves estudiants fins al seu verdader destí de la vida, el qual era la família i allunyant-les del treball propi dels homes. Encara que, no hi havia cap llei que prohibia directament que la dona s’incorporés a l’educació superior, no estava ben vist. 

La Llei General d’Educació de1970 va significar un intent de readaptació i renovació del sistema escolar a les noves necessitats de desenvolupament productiu. Aquesta llei ampliava el currículum considerat superior per a tots els estudiats, les dones havien de rebre les mateixes assignatures que els homes.Des del punt de vista legal res impedia a les dones realitzà el mateix tipus d’estudis que els homes, però no obstant el percentatge de dones amb estudis mitjans i superiors en aquella època eren molt inferiors al dels homes. Encara ara es pot observar que en totes les classes socials les posicions més dominants són ocupades per homes i les més desvaloritzades, són ocupades per dones. 

Encara que s'observen molts avenços, es té que senyalar una idea que encara continua molt arrelada en la nostra societat actual, com es que els homes es veuen obligats a treballar per a poder atendre les necessitats de la família, mentre que les dones, serien acusades d’abandonar la família per a obtenir recursos. Per això, el debilitament del model de dona en la llar de les últimes dècades del segle no s’ha vist acompanyat de l’abandonament de les seves funcions tradicionals, simplement s’ha afegit a elles el treball. La qual cosa vol dir que les dones a part de realitzar el seu treball laboral també fan les tasques domèstiques. 

Per acabar, aquí teniu un vídeo molt interessant que representa de manera visual la funció de les dones en aquell moments: "La guia de la buena esposa". Una guia creada per aquelles dones que fa unes dècades, quan Espanya es trobava en dictadura havien de complir els cànons establerts per la societat per ser la dona igual, aquella dona que qualsevol marit sempre hagués desitjat. 

Aquests són alguns dels requisits que ha de complir la dona. Com és pot observar, viu en i per a l'home, per servir-lo en tots aquells moments que ell estigui prop. I per si era poc, a més a més, també creaven cançons per a que les nenes, de ben petites, vagin assumint el seu rol dins la societat.